FITXA TÈCNICA
- Títul original: The First Grader
- Any: 2010
- Duració: 103 min.
- País:
Regne Unit - Director: Justin Chadwick
- Guió: Ann Peacock
- Música: Alex Heffes
- Fotografía: Rob Hardy
- Repartiment: Naomie Harris, Tony Kgoroge, Sam Feuer, Nick Reding, Oliver Litondo, Vusi Kunene
- Productora: Sixth Sense Productions / Origin Pictures / BBC Films / Blue Sky Films / Lipsync Productions / UK Film Council / Videovision Entertainment
- Gènere: Drama. Basada en fets reals.
SINOPSI:
La pel·lícula narra la història d'un home de 84 anys que, després
d'haver lluitat contra el govern britànic de Kènia en els anys 50,
decideix que vol anar a l'escola per poder rebre una educació a la qual
no va poder accedir. Això suposa anar amb xiquets/es d'un 6-7 anys. Però
el que realment suposa és l'enfrontament de la seua presència en
l'escola enfront dels ideals polítics del moment junt amb la influència
corrupta dels mitjans de comunicació que perpetuen una societat
majoritàriament analfabeta.
Aquesta pel·lícula és un clar exemple de què l'educació no és un procés que acaba al final de l'adolescència, sinó que és un procés que dura tota la vida. I és que ja ho defensava Meirieu, que l'educació ha de concebre's com un moviment d'acompanyament i, junt a l'educador, s'ha d'aconseguir que les condicions siguen les adecuades.
Tot i això, no és el més comú el fet de que la persona educada ho faja de primeres amb tota la seua voluntat, de fet, és normal que la persona que es construeix no es deixe portar i es rebel·le mitjançant l'oposició. És un fet que cal acceptar, ja que la transmissió de sabers no es realitsa de forma mecànica, sinóo que suposa una decisió personal, una reconstrucció i una acceptació dels sabers en tots els àmbits de la vida diària.
El trailer el podeu trobar en l'apartat del blog "Pel·licules/ Documentals"
Aquesta pel·lícula és un clar exemple de què l'educació no és un procés que acaba al final de l'adolescència, sinó que és un procés que dura tota la vida. I és que ja ho defensava Meirieu, que l'educació ha de concebre's com un moviment d'acompanyament i, junt a l'educador, s'ha d'aconseguir que les condicions siguen les adecuades.
Tot i això, no és el més comú el fet de que la persona educada ho faja de primeres amb tota la seua voluntat, de fet, és normal que la persona que es construeix no es deixe portar i es rebel·le mitjançant l'oposició. És un fet que cal acceptar, ja que la transmissió de sabers no es realitsa de forma mecànica, sinóo que suposa una decisió personal, una reconstrucció i una acceptació dels sabers en tots els àmbits de la vida diària.
El trailer el podeu trobar en l'apartat del blog "Pel·licules/ Documentals"
Natali Garcia Tortosa
2n A Treball Social
Universitat de València
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada