QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ?

SETMANA 1

Per introduir l'assignatura... dues dinàmiques grupals

Es realitzen, per començar, dos jocs a l'aula: el primer consisteix en dividir un tros de paper en cinc fragments, havent d'arrugar-los per formar xicotetes pilotes, que més tard serviran de moneda de canvi. A continuació, les alumnes han de passejar per l'espai reptant les companyes a qualsevol joc de mans conegut; la que guanya roba una pilota a la contrincant. Finalment, el grup es col·loca en filera, seguint l'ordre d'acord amb la quantitat de pilotes de la que es disposa. Qui s'ha quedat sense, queda eliminada de la dinàmica.

En segon lloc, es demana a les alumnes que despleguen tres de les pilotes i que en elles escriguen què és per a elles l'educació, si pensen que l'educació sempre és bona i algunes aportacions per a l'assignatura.

"El xicotet salvatge" (pel·lícula)

Sinopsi (via http://educomunicacion.es/cineyeducacion/temaspequenosalvaje.htm): "Basada en un fet real, relata la història d'un xiquet salvatge capturat als boscos francesos i reclòs a un institut d'investigació. De viure com un animal lliure passa a convertir-se en un ésser rebutjat, maltractat i vist com a un fenomen inhumà. Solament el doctor Itard farà tot el possible per fer d'ell un ésser civilitzat portant-lo a la seua pròpia casa. Transcorregut un temps, el xiquet es trobarà perdut entre el seu desig per recuperar la seua vida salvatge i la seua nova etapa junt al seu protector.".

Després de visionar "El xicotet salvatge" es planteja al grup les preguntes "què entenem per ésser humà" i "fins a quin punt el xiquet és un ésser humà complet", a les quals es dona resposta de la següent manera:

S'és ésser humà complet en la mesura en què es rep una educació que permeta establir uns codis en forma de llenguatge, el qual conduïsca al raonament i a l'adquisició de normes socials que guien la vida en societat.

És important l'estimulació sinàptica des d'una edat temprana perquè aquesta possibilita la creació de connexions neuronals, les quals influeixen en la racionalitat humana. "El xicotet salvatge" no té la capacitat per raonar tan desenvolupada perquè no ha crescut des d'un principi en un entorn cultural o, el que podria ser el mateix, en contacte directe amb altres éssers humans. Tanmateix, aquest fet no impossibilita la seua capacitat per aprendre, que, al seu torn, s'ha de motivar mitjançant paraules o símbols, relacionant els objectes amb els seus conceptes.

La concepció d'ésser humà s'ha vist afectada per les teories conductistes, per aquelles derivades del psicoanàlisi i per les teories cognitives. D'aquest pensament múltiple sorgeixen dues corrents educatives: les que es centren en els resultats i les que es centren en els processos.

Diverses definicions d'educació (algunes d'elles discutibles)

Educació és una paraula que prové del substantiu llatí educatio, derivat d'educare. Educare (educar, criar, alimentar) està formada pel prefix ex- (fora) i el verb ducere (guiar, conduir).

Actualment, depenent del seu context, poden diferenciar-se tres tipus d'educació: l'educació formal, l'educació no formal i l'educació informal. L'educació formal s'imparteix en l'àmbit escolar, i es planifica amb l'objectiu d'obtindre un títol; l'educació no formal també està planificada, però, no per aconseguir un títol; l'educació informal la formen les diverses influències socials que es reben en contextos informals (família, grups d'amics i amigues...).

Des de l'educació es considera l'ésser humà un ésser incomplet perquè necessita d'altres éssers humans des de que naix. Per altra banda, aquesta no necessàriament ha de ser bona si és efectiva, ja que algunes concepcions defensen una educació adoctrinant i formadora de persones submises.

Els principals trets de l'educació són els següents: és un procés, la formen processos instructius i formatius, i es rep al llarg de tota la vida.

Innatisme VS Ambientalisme: no es naix siguent plenament "ésser humà" ni completament "en blanc"; el desenvolupament humà resulta d'un equilibri entre allò innat i l'ambient. S'hi sumen, a més, influències com la cultura o les oportunitats vitals.

Quan es parla d'intervenció educativa i social es diu que qualsevol acció social té una part educativa i, al mateix temps, que qualsevol acció educativa té una part social.

Inés Sanchis Barrajón

2n A Treball Social

Universitat de València