SETMANA 2
Aquesta setmana hem realitzat una reflexió sobre les primeres 40 pàgines del text "MEIRIEU, P. (1998): Frankenstein educador. Barcelona, Laertes." i, després, hem conegut les funcions del sistema educatiu, complementant-ho amb un vídeo del sistema educatiu a Corea.
El text de Frankenstein ens dóna moltes coses amb les quals pensar. És veritat que des del moment que naixem ja se'ns inculquen uns valors i uns pensaments per part dels familiars, professorat i del medi en el qual ens trobem però, són eixos els valors correctes? O dit d'una altra manera, són eixos els valors idíl·lics?
És cert que, en tindre eixos valors i pensaments des de tan xicotets, pensem que són els més correctes però, això no impedeix que, un mateix en cert moment, després els qüestione.
I es que l'autor ja ho esmenta al llarg de tot el text, cadascú és diferent i, arran de l'experiència pròpia, crearà els seus propis valors i pensaments, independentment d'allò que li hagen ensenyat prèviament.
Però, per què aquest qüestionament continu, d'allò establert com a valors i pensaments predominants, i posterior construcció del propi coneixiement ocórrega, cal proporcionar un ambient i unes situacions que motiven a fer-ho. Sent aquest un espai segur, no discriminatori i que fomente la diversitat i la tolerància d'una manera pública, ja que, així, tot podran accedir.
Per tant, és l'educació concertada/ privada menys preferible? Potser si, potser no. El que està clar és que aquest tipus d'educació es basa en unes ideologies i uns valors preestablerts i molt marcats, i que, a més d'educar, els reprodueixen al llarg de la història. Si després del teu qüestionament arribes a la conclusió de què estàs d'acord amb allò que es defensa en aquests llocs, eres completament lliure d'escollir-los, però si encara no t'has arribat a qüestionar allò que t'envolta, potser no és l'espai idíl·lic per fer-ho.
Arribat aquest punt, l'autor ens planteja la pregunta de: Quina és la millor forma d'educar? Donant una situació on hi haja una persona "autoritària" que té uns coneixements majors / superiors i que simplement els transmets des d'una certa distància i sense donar l'oportunitat d'un qüestionament - que és la metodologia que se segueix actualment al sistema educatiu-, o bé una situació on eixa persona "autoritària" et done les eines i el medi idíl·lic perquè tu, per tu mateixa, et qüestiones el perquè de les coses i, arran de la curiositat, aprengues?
En Corea aquests models d'educació estan molt marcats, tant, que és de les millors societats amb millors qualificacions acadèmiques. Malgrat això, no es deixa ni el temps mínim per a una vida social i personal, de fet, els xiquets arriben a realitzar al voltant de 15 hores lectives diàries, patint així depressions, estrés i una gran pressió que moltes vegades acaben en suïcidi. És tan important l'educació que cal arribar a tals punts "d'obsessió"? Tant com per a atemptar a la salut psíquica de les persones?
És per tant, un tema prou seriós que tractar, on s'hauria de tindre en compte tots els aspectes i factors que intervenen, de manera que es poguera escollir una educació efectiva i valida per a la societat actual, la qual ha evolucionat al llarg del temps i presenta noves necessitats i problemes.
Natali Garcia Tortosa
2n A Treball Social
Universitat de València
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada